Qui som?
Origen
El col·lectiu Dunatacà naix a València l'any 2016 amb un total de nou artistes creadores que desenvolupen de manera conjunta diversos projectes escènics. Aquestes dones són Blanca Arias, Julia Cambra, Raquel Fonfría, Charo Gil-Mascarell, Sybila Gutiérrez, Julia Irango, Luna Soriano, Andrea Torres i Mónika Vázquez.
Cia Dunatacà sorgeix originàriament de la inquietud d'aquestes artistes per la creació i investigació artística per a la cerca de nous llenguatges escènics. Dunatacà va ser una plataforma emergent de difusió i creació de dansa-teatre que tenia la finalitat d'indagar dins dels nous llenguatges escènics contemporanis. Ens definíem com a dones polivalents, inquietes i sensibles a la realitat sociocultural existent, per a així traslladar les nostres preocupacions a l'escena.
La Cia Dunatacà està formada per Andrea Torres i Mónika Vázquez des de 2019, quan el projecte de companyia pren la identitat actual. Aquest és un projecte conjunt tant de creació escènica, com de formació i investigació del cos, la mirada i el pensament contemporani, compartint amb altres professionals imprescindibles per a donar-li forma a cada projecte: Julia Irango, Vicky Leaks, Raquel Fonfría, Jrisa Lialia, Ángela Verdugo, Col·lectiu PenJa’m, Fent Estudi Coop.V., entre altres.
De manera individual, Andrea i Mónika compten amb una àmplia trajectòria com a creadores, intèrprets i docents en l'àmbit de les arts escèniques. Un altre factor a destacar com a professionals és la col·laboració per a altres projectes del sector escènic en tasques de producció, gestió, assessorament, distribució i comunicació.
La companyia
L'interès de la companyia resideix en l'art com a disparador de consciència social, que posa el cos, i totes les seues possibilitats, en el centre. Per això, es combina el treball de mediació i pedagogia amb l'escena en contextos professionals. Les creacions contemplen conceptes com el temps, el detall i les cures que, de manera intrínseca, formen part també de la metodologia dels seus propis processos, tractant d'abordar-los des de la frescor i la ironia per a donar lloc a la reflexió. A més, des de Dunatacà es considera que, per als propis processos de creació, és necessari habitar diferents espais on practicar, compartir i donar-li valor al temps. “D'una tacada” (Dunatacà) significa “d'una vegada”, “de colp”: tot el contrari al que pretenem i considerem ser.
Per a la creació dels anteriors treballs hem habitat en diverses residències de creació: Impuls a la Dansa, Sa Talaia Santanyí, BenAmil, Eilertsen&Granados Stamsund, Espai Xerea, etc.
“De una tacada” (Dunatacà) significa “d’una vegada”, “de colp”: tot el contrari del que pretenem i considerem ser.
