Et contar´ l'última nit que vaig eixir de festa. Tinc una memòria maldestra, però optimista. Érem una massa ballant als marges. Va començar el dia amb el deliri anacrònic d'una conversa amb Janis Joplin. Sideral. Ballant sobre la frontera. Vam ser a vegades massa nítida, llavors vaig tindre molta gana i més set de tot el que encara no conec. Segurament aquella nit no va ser així com jo te l'explique. La claredat que no demanem va fer massa nítid el món que encara no ens agrada. Ballem dins de les clivelles. Un munt de gent ballant brutal. Providencial. Janis, no em deixeu caure.
Creada i interpretada per Julia Irango, amb música original de Manuel Solá i vestuari de Matias Zanotti.La Tragèdia no és pa tant travessa la joventut com a estat mental. Es pot continuar viva quan tot al nostre voltant està moribund?
La Tragèdia no és pa tant ha comptat amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i de les Residències de Creació 2020 de la Sala Carme Teatre de València.
«Sens dubte, és un treball que embolcalla l'espectador, sobretot l'amant de les noves propostes escèniques»